La Confederación ASPACE reclama que la Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) que utilitzen 117.500 persones amb paràlisi cerebral per expressar-se i interactuar a través de gestos imatges, tauletes o contingut escrit, es reconegui a les lleis per garantir la seva inclusió social. Així ho manifesta l’entitat en un document de posicionament sobre el reconeixement jurídic de la Comunicació Augmentativa i Alternativa (CAA) on explica la importància dels productes de suport que necessiten la majoria de les persones amb paràlisi cerebral per interactuar amb la societat.

I és que, el 98% de les persones amb paràlisi cerebral presenta disàrtria, és a dir, dificultat per a l’articulació de paraules. A més, una de cada quatre no té comunicació oral, per la qual cosa, per comunicar-se amb altres persones, utilitzen productes de suport com a sintetitzadors de veu a través d’ordinador o tablet; quaderns sil·làbics, de pictogrames o de fotografia; o gestos i escriptura d’algunes paraules. Així, els Sistemes Augmentatius i Alternatius de la Comunicació (SAAC) suposen la concreció individualitzada de la CAA. És a dir, és el producte de suport concret que cada persona amb paràlisi cerebral utilitza per a la seva interacció social, ja sigui en un sentit augmentatiu o amb una naturalesa alternativa.

En aquest sentit, Confederación ASPACE recorda que la comunicació amb persones amb paràlisi cerebral usuàries de SAAC necessita ajustaments i adaptacions i, en molts casos, de la intervenció de professionals de logopèdia que facilitin i garanteixin l’expressió i la interacció comunicativa. A més, recalca que es tracta de tècniques professionals avalades i reconegudes tant per normes UNE com pel Comitè sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides. D’altra banda, l’entitat subratlla que la CAA fa referència a la capacitat de desenvolupament del llenguatge i que aquesta limitació es produeix majoritàriament en persones amb plena capacitat intel·lectual.

Reconeixement jurídic de la Comunicació Augmentativa i Alternativa

Per això, segons la Confederación ASPACE, és prioritari que s’inclogui a l’ordenament jurídic espanyol perquè aquestes persones deixin de ser discriminades i puguin exercir els seus drets en igualtat d’oportunitats. En aquest sentit, reclamen un reglament propi que desenvolupi la Comunicació Augmentativa i Alternativa com a condició bàsica daccessibilitat per assegurar la seva admissibilitat en tots els contextos vitals, des de l’àmbit educatiu, la participació pública, l’ocupació o l’accés a la justícia, igual que passa amb el braille o la llengua de signes.

En termes d’accés a la justícia, malgrat l’aprovació de la llei per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la capacitat jurídica, l’entitat assegura que les persones amb paràlisi cerebral segueixen sense poder declarar en judicis i que, actualment, únicament poden fer servir aquest tipus de comunicació en processos notarials. En aquest sentit, sol·licita expressament que s’inclogui la CAA en els diferents ordres jurisdiccionals, especialment en l’àmbit civil i penal ja que només així es podran adaptar les antigues sentències d’incapacitació judicial al nou model de suports a l’exercici de drets per garantir que cap delicte penal contra persones amb paràlisi cerebral quedi impune.

En relació amb l’atenció primerenca, des de Confederación ASPACE subratllen la importància del desenvolupament del llenguatge i la capacitat comunicativa en els primers anys de vida de menors amb paràlisi cerebral. Per això, reivindiquen que la normativa d’atenció primerenca consideri la comunicació i la logopèdia com a esfera fonamental de desenvolupament personal, això és al mateix nivell, doncs, que la fisioteràpia o la teràpia ocupacional.

Llegeix el posicionament de la Confederación ASPACE

Llegeix el posicionament de la Confederación ASPACE en lectura fàcil